dijous, 18 d’abril del 2024

Sant Jordi 2024 ja és aquí!

Estem a 18 d'abril i d'aquí només cinc dies arriba una de les Diades més il·lusionants del nostre sector: Sant Jordi. És per això que volem compartir amb tu algunes de les activitats que durem a terme els pròxims dies perquè gaudim plegats d'aquesta celebració. 

"Pregària a Janus", de Carme Castellano Moreno

Divendres 19 d'abril, a les 7 de la tarda
, Carme Castellano Moreno ens presentarà la seva novel·la Pregària a Janus (editat per AdiA Edicions). A través de la Clara, la protagonista d'aquesta història, passejarem per la ciutat de Roma i descobrirem la figura de Janus, un Déu romà amb dues cares: 
una que mira el passat i l'altra que veu el futur. Si vols saber com s'ha preparat i desenvolupat l'obra, vine a la presentació d'aquest llibre on l'autora ens explicarà tots els ets i uts conjuntament amb Isabel Artero, qui presentarà l'acte. No et perdis les músiques que apareixen a la novel·la a través de la llista de reproducció que s'ha creat per a l'ocasió. 

Dissabte 20, a les 11 del matí, Elsa Pons serà l'encarregada de dur a terme la visita guiada per la Biblioteca que oferim de forma mensual. Una activitat pensada per descobrir la història del nostre equipament, així com tots els serveis i recursos que posem al teu abast. Si vols participar-hi, només cal que reservis la teva plaça a la Biblioteca. 

Dimarts 23 és un dia de festa; un dia per sortir al carrer i gaudir de la gent, dels llibres, la lectura i les roses que ompliran la nostra vila. Des de la 10 del matí i fins a les 8 del vespre, trobaràs davant de la placeta de l'Església, la parada de la Biblioteca participant en aquesta festa. Com sempre hi trobaràs diferents materials informatius, revistes d'obsequi, punts de llibre, recomanacions literàries i passatemps per als més petits. A les 7 de la tarda et citem davant la Biblioteca, per commemorar plegats l'Any Papasseit a través de l'activitat Llegim Papasseit: lectures en veu alta. Gràcies a la col·laboració de voluntaris, alumnes de l'Institut Els Tres Turons i dels membres del taller d'escriptura Escrivim, coordinats per la Gemma Tomàs, escoltarem des del balcó de la Biblioteca diverses obres de Joan Salvat-Papasseit. Si tu també hi vols intervenir llegint algun fragment, posa't en contacte amb nosaltres i t'informarem! 


Per acabar,
dijous 25, a les 6 de la tarda, realitzarem l'Hora del conte especial Sant Jordi amb la Mireia Peña, qui ens narrarà Els Antecedents familiars de Sant Jordi a la Sala d'Actes de la Biblioteca. Com sempre, es tracta d'una activitat pensada per a infants a partir de 4 anys amb les seves famílies.

Consulta l'especial Sant Jordi del web municipal per no perdre't cap acte aquests dies! 



dilluns, 12 de febrer del 2024

 

Maria Teresa Bertran

(Teresa d’Arenys)

24 de maig de 1952 – 12 de febrer de 2024




Maria Teresa Bertran Rossell, poetessa també coneguda amb el pseudònim literari de Teresa d’Arenys, va morir a la seva vila natal el dilluns 12 de febrer 2024 a l’edat de 71 anys.

Bertran va néixer a Arenys de Mar el 24 de maig de 1952. Primera filla en un entorn familiar catalanista, va aprendre a llegir i escriure abans d'entrar al Col·legi de les Mares Escolàpies. Amb només set anys es va inscriure pel seu compte a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita, que des de llavors va freqüentar assíduament. Allà va conèixer el novel·lista Ferran de Pol, l'escriptor i polític Fèlix Cucurull i l'historiador i arxiver Josep M. Pons Guri, tres homes de lletres que admirava i que ben aviat van influir en la seva formació com a escriptora.

De fet, escrivia de manera espontània rodolins i quartets burletes envers l'escola, però en morir la seva amiga d'infància amb dotze anys (gener, 1965) li va dedicar un primer poema seriós. Alhora, va iniciar un dietari que va seguir fins al curs preuniversitari a l'Institut Alexandre Satorres de Mataró. No sentia cap vocació literària però, en canvi, es va inclinar per la resistència política i va militar, per mà de Fèlix Cucurull, a la CAC i al PSAN.

El 1971 es va matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Allà va entrar en contacte amb el poeta J. V. Foix i amb el professor Antoni Comas, que li va proporcionar algunes feines perquè es pogués pagar els estudis. Va ser durant el 1973-74 quan va començar a escriure els sonets del seu primer recull “Aor”, que va obtenir el Premi Amadeu Oller el 1976.

L'estiu de 1974 va conèixer el pintor Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013) amb qui va anar a viure durant una dècada a l’Horta de Sant Joan (Terra Alta). Des d’allà va escriure els reculls poètics “Versos de vi novell”, Premi de poesia Selva del Camp 1977, que restà inèdit, “Onada” (1980) i “Murmuris” (1986). El 1984, ja com a escriptora consolidada, va retornar amb el seu home a Arenys de Mar.

El 1987 va iniciar la traducció d'uns cants saharians de tradició oral, que es van publicar sota el títol “Tuaregs. Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar” (1999), i amb el què guanyà el V Premi de Reconeixement a la Creació Poètica Cadaqués a Quima Jaume 2000

Als anys 90, de la mà del poeta Miquel Desclot va començar a impartir conferències i presentacions, a enllestir treballs que tenia a mitges i a iniciar un contacte editorial. Entre el 1995 i el 96, arran de la mort quasi simultània dels seus mentors d'adolescència Ferran de Pol i Cucurull, va traduir els “Rèquiems” de R.M. Rilke i va iniciar l’escriptura de la seva primera novel·la, “El Quadern d'Agnès Solà” (2001), que mitificant Arenys amb el nom de Sobirans, va aixecar força polseguera en l’ambient literari local.

Més tard van sortir a la llum “Pensaments simples” (2006), un recull de tankas il·lustrades pel seu home, Enric Maass, el llibre de sonets “Hores” (2007), i “Versos de vi novell” (2009) també acompanyats de les il·lustracions del seu marit.

La seva última obra coneguda, “Epístola a un amic mort”, la va escriure el 2013, ja vídua, i era el preliminar d’un volum memorístic que no va arribar a veure la llum.

L’any 2018 va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia per la seva “Obra poètica” (1973-2015). Per aquest motiu va ser candidata a Arenyenca de l’Any 2018 i va aparèixer en el llibre “100 retrats viscuts” de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys.

Des de la Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar lamentem la seva pèrdua i expressem el nostre sentit condol.


dissabte, 21 d’octubre del 2023

Viatge literari 2023 a Grècia. Textos 04

 


TOTS HEU FET UNES FOTOS MAGNÍFIQUES, plenes de detalls, i heu sabut copsar l’encant grec. Moltíssimes gràcies, sou uns ARTISTES.

També agrair i felicitar a TOTES I TOTS els que heu fet possible aquest meravellós viatge, ple d’encant, de saviesa i d’història, que ens embolcalla al nostre estimat Mediterrani. Un retorn als nostres orígens ancestrals, dels quals, avui dia, en som hereus. Gràcies a la Mercè Cussó i a la Muntsa Abad per nodrir-nos de la Literatura i dels Pensadors proposats, ens ha tocat el cor i el pensament i ens hem emocionat amb cadascun dels seus relats.

L’Institut Cervantes, un cop superat el repelús inicial, la Sra. Cecília es va deixar endur, també, pel seu cor, i la xerrada ens ha deixat un bon record. El marc encantador i tothom ens va acollir molt bé.

Montse Bea i equip, com sempre, professionals amb carinyo afegit i atenció plena, resolent tots els possibles entrebancs. I qui si va estar amatent, amable, ple de simpatia va ser el Sr. BENET, EL NOSTRE BENVOLGUT Benet, que s’estrenava en el “càrrec”, però ha estat en “DÈIEM AHIR” esplèndid.

L’hotel a Atenes, un contrast estrany en els colors (entre negre... i negre?) fruit de la LLUM a Grècia, deu ser un estil “modern” que ens va dificultar mirar-nos al mirall del bany de l’habitació... Degut a això, l’hotel de Kalambaka ens va semblar el HILTON... Però sempre el tracte va ser exquisit. Igualment als diferents àpats fets en altres restaurants. TOT em va agradar.

Ja hi havia estat (fa 35 anys) però em vaig emocionar igual tornant a visitar aquests llocs emblemàtics. No coneixia METEORA, IMPACTANT mostra de la Natura i els Cenobis Ortodoxes (recordem que el Cisma d’Orient/Occident, va ser per UNA SOLA PARAULA, al CREDO, i encara dura) la FORÇA DE LA PARAULA sempre.

El meu agraïment més expressiu a tots vosaltres, companyes i companys, amics, que, malgrat ser un grup tan nombrós, érem EN FAMÍLIA. La qualitat humana d’aquest grup és tot un exemple de convivència amorosa (i no exagero), que és el que fa que trobem a faltar als que no han pogut venir i que, malgrat les dificultats físiques, tinguem ganes de VENIR SEMPRE. GRÀCIES BENVOLGUTS!


Rosa Puertas

Viatge literari 2023 a Grècia. Textos 03

 


El Francesc Carceller ha treballat molt i ens ha fet un dossier amb textos i fotos molt interessants. Cliqueu el link per veure'l!: Grècia, bressol de la cultura mediterrània

divendres, 20 d’octubre del 2023

Viatge literari 2023 a Grècia. Textos 02




Aquest any el nostre viatge literari ens ha portat cap a una part de la Mediterrània d'on provenen costums, paraules i tot un bagatge de cultura que forma part de la nostra història.

Vam sortir d'Arenys "molt d'hora" amb el bus cap a l’aeroport, i després de tota la tramitació de maletes i d’esmorzar, vam volar cap a Atenes, on només d'arribar començà el tragí de visites (ha estat un no parar) al Museu al peu del Partenó, impressionant, magnífic, i després a l'estadi olímpic.

A l'endemà vam visitar el Partenó, meravella de les meravelles, amb més gent que a les Rambles! Després cap a la tertúlia literària a l’Instituto Cervantes d'Atenes per parlar sobre el llibre d'en Kallifatides, Mares i fills. En acabat, un altre museu, un molí d'oli i a sopar, amb trencadissa de plats inclosa (valga’m deu).

El tercer dia, amb el creuer, vam fer una mica de descans de tants museus, i vam gaudir d'una travessa per l'Egeu i les illes. Només les vam poder assaborir en una petita dosi, però suficient per si un altre dia es pot anar directament allà i no patir embussos.

Els Monestirs Penjants són com un imant, ens atreuen, tenen una cosa especial. El com, el perquè, i el paisatge, potser per la similitud amb la muntanya de Montserrat, és d’una grandiositat bellíssima.

Una altra cosa que em va fascinar va ser la visió del canal de Corint. Només de pensar en els mitjans amb els que es va construir, per a mi el fa més gran encara: enorme.

El final del viatge podríem dir que va ser un pèl accidentat: constipats, alguna caiguda amb més o menys conseqüències, positius de COVID, marejos. Bé, a dia d'avui queden petites seqüeles que s'estan resolent positivament.

Resumint, una magnífica organització, un molt bon servei de guies. El del grup 2 es mereix un premi especial. Sakkara un 10 amb tot i per tot, els companys de viatge, un 10, sents que vas acompanyat. Per tant, gràcies i espero que al proper viatge ens puguem retrobar.


Josep Casellas